El món de Mª Àngels Anglada

Girona m'enamora

Un cop finalitzat el curs que ha estat molt profitós per a mi, no vull marxar de vacances sense acomiadar-me i deixar-vos aquest record. Bon estiu a tothom. Roser

Sandalies d'escuma - Cloenda del llibre

" A la claror d'aquesta flama, com qui entra en un indret fosc amb una torxa encesa".  Hem recordat a Maria Àngels Anglada en aquesta
novel·la que m'ha captivat per tot el seu contingut i perquè la Dolors, ens ha fet veure i esbrinar tots els indrets amb molt entusiasme i fent que la visquéssim pam a pam tota l'obra.
Estat un plaer! Gràcies.
 

Sandalies d'escuma Capítol 8

Aplec a Sant Maurici.

   En cert sentit, però, jo retrobava el, meu avi estimat; a dalt d'el turó, dominant la plana ho hi ha la ermita de Sant Maurici, al costat de les ruïnes del castell de Malavella, el dia de l'Aplec. Els pares que parlaven amb uns coneguts de Sils, d'on ells en venien i d'altres que feien la coneixença llavors. Ell i tota la quitxalla devien jugar a empaitar-se  o bé a pilota amb una pinya, fins a l'hora de la Missa, i que segur que el sermó el deurien de trobar molt llarg i era difícil estar-se quiets. Al sortir ja estava la cobla preparada per tocar sardanes i els balladors per ballar-les; tothom amb les seves espardenyes ja que llavors no es feia servir es pot dir res més, i els nois també amb faixes.

  Ja de més gran un jove gallard, alt i molt ben plantat, simpatic i molt alegre, rodejat de pubilles i ell empaitant-les per fer-les una moixaina i  dir-les una floreta a cau d'orella.

  Fa molts anys, jo era petita i junt amb ell, l'avia, els pares, germa , tiets i cosins vam anar aquest aplec. Va ser un dia inmillorable, i per acabar d'arrodonir-lo es va trobar un billet de 25,-ptas a seures a terra al costat d'un pi, la seva cara de sorpresa amb una mitja rialla  que el caractaritzava. restaran sempre dintre meu. 

Sandàlies d'escuma - Pedraforca

 Semblava un somni   

Fem  una sortida i l’Enric no vol dir-me cap on anem, jo estava segura que a algun indret que hi hagin muntanyes, ja que ell sap molt bé que és una de les coses que més m’agraden i que sempre les trobo d’allò més maques. Després d’una estona de veure molta natura, camps sembrats que ja treuen el nas i roselles que alegren

amb el seu color vermell i molts arbres de tota mena, com els fruiters que cadascú tenia ja la seva flor, a quina més maca. I de cop i volta en un giravolt, davant meu, un cim nevat, una meravella de muntanya, jo no sabia si era una realitat o els meus ulls goluts de voler veure-ho tot, s’ho imaginaven i el meu pensament fugia damunt del cim fent mil i una cabriola. Una realitat: era el nostre “ Pedraforca”

Sandàlies d'escuma - Fulla de roure amb dístic

Ho havia promès a Càrmides: m'havia d'acontentar, ara si, amb el missatge que el sacerdot en fes arribar. Me'l va dir de paraula i me'l va donar, després, escrit, en una fina plaqueta que tenia forma de fulla de roure. Era un bell dístic i sempre més l'he conservat:
        
          Per cantar has nascut,
          dona, i per estimar,
          no s'acoblarend per engendrar,
          una venjadora, els teus pares.

El sol resplendia damunt les branques més altes del roure, mentre ocells invisibles no paraven de cantar. 

Sandàlies d'escuma - Santuari de les Ombres

 Jo no pensava ni penso com ell; m'inclino a creure que una mena d'alè diví, la rel de la nostra vida, no s'extingeix del tot al regne de les ombres. I, en part per treure Càrmides de la seva desolació, en part pensant que hi ha d'haver alguna veritat en el nostre culte als difunts, vaig insistir per fer junts el viatge al Santuari de les Ombres, un del més famosos de tot Grècia. Si, vaig dir-li, tots dos som joves i podem fer-ho: per què, si no ens esveren els atzars de la navegació, no ens encaminem cap al santuari d'Epir, el famós NACROMANTEIÓN.

No vaig tenir temps, però, ni de marejar-me: calia fer les libacions, la primera de llet amb mel, la segona de vi dolç; finalment d'aigua fresca i pura la darrera. Am l'ajuda del sacerdot, fetes ja les ofrenes rituals, vaig ensalgar-les amb blanca farina mentre ell invocava els morts. Un temor sagrat s'apoderava de la meva ment i em segava una mica les cames, però els meus ulls eren tan goluts com sempre...
Els meus llavis cantussejaven invocant l'alè de Sòtades amb una mena de melodia monòtona que em sortia sola, com si una musa trista me la posés a dintre. 

Barcelona

Fa un grapat de dies que estic en aquesta ciutat molt gran Barcelona, la millor que he vist i això que n’he visitat moltes per la meva feina de recerca. Puc assegurar que la conec gairebé pam a pam, ja que la he recorregut  de cap a cap, les Rambles, la Catedral i el claustre, les Esglésies de diferents èpoques, el barri Gòtic, amb els palaus, les Biblioteques i Museus, el Zoo i el Aquàrium, els edifici modernistes, l’eixample i com no les obres d’en Gaudi, molts parcs i jardins que n’hi ha molts i a quin més maco, la platja i el port que es pot anar amb un petit veler i recórrer un bon tros de la costa catalana. Tot això i moltes coses més que seria molt llarg d’anomenar.

                             A la deessa Afrodita  
 
            Entres tu al jardí                                   Camins plens  de sajolida
            i tot resplendeix d'alegria                     i estels de serení
            les roses a mig florir                             i un test arran d'eixida
            esclatant per dir-te. Bon dia                 de clavells a mig florir

Sempre m’ha agradat... de veure com les ones s’acosten a la platja. Però aquell dia tenia el pensament molt llunyà per gaudir d’aquella pau i serenor i d’aquelles petites barquetes que es perdien a l’horitzó, on la mar s’ajuntava al cel d’un blau intens; uns nens petits jugaven a la sorra fent un castell, un d’ells el més eixerit d’un ros que junt amb el sol semblaven els seus cabells or, els altres nens l’escoltaven boca badada i ell feia sortir de la seva imaginació mil aventures i acudits, tan eren cavallers, princeses, fades o bruixes, també hi sortien dracs i monstres uns més bons i d’altres ferotges.

Sandàlies d'escuma.  De  Quios a Alexandria

-L’oncle encarrega a la seva muller que ofrenes un porcell (garrí) a Asclepi el déu de la medecina .

Asclepi

 Esmenten a Asclepi capaç de curar els malats, sinó també de ser capaç de reviure els morts. La forma que Asclepi adquirí aquest don són dues. És diu que rebé d’Atena la sang de la Gorgona i la sang de les venes del cantó esquerra de la mateixa Atena posseïa la capacitat de restaurar la vida dels morts. L’altra tradició explica que un cop estava a casa de Glauc a qui havia de curar. Mentre meditava com fer-ho aparegué una serp que s’enroscà sobre el seu bastó i el matà. Una altra serp aparegué tot seguit duent unes herbes a la boca amb les que el revisqué.  A partir de llavors Asclepi feu servir la mateixa herba per reviure els morts

Mentre que alguns consideren Asclepi com un personatge real a la tradició del qual s’havia connectat amb diverses històries meravelloses, altres han explicat les seves llegendes sobre ell com a meres personificacions de determinades idees. La serp, el perpetu símbol d’Asclepi, i la personificació dels poders curatius de la natura que són explicats com a conseqüència dels efectes del sol.

Deesses Gregues

Àrtemis, en la mitologia grega, era la deessa  de la caça del regne animal . En  identificar-se amb Hécate ho és també de la Lluna. Filla del déu Zeus i de Latona i germana bessona d'Apol·lo. deessa de la castedat, resta verge i eternament  jove. Era cruel i se li atribuïen les morts subtade. Se la representa amb túnica llarga i caballera solta; o amb túnica curta, arc i sagetes i amb un cervol o uns gossos, A Efes, la representació era molt diferent: com a deessa de la fecunditat apareix amb diadema i moltes mamelles.

Diana a la mitologia romana. era la deessa verge de la caça protectora de la natura. La seva deessa equivalent a la literatura és Ârtemisa, tot i que pel que fa a culte era d'origen itàlic.

Afrodita en la mitologia grega era la deessa de l'amor, la bellesa i el matrimoni . En la mitologia romana l'anomenaren Venus. És probable que el seu origen no sigui grec sinó oriental, de Xipre o de les costes fenicies. Ericina fou un sobrenom d'Àfrodita venerada en un santuari del mont Erix, a Sicilia. Urània ("la celestial") fou el sobrenom d'Àfrodita com a representant de l'amor pur.
També es diu que quan Cronos va tallar els genitals a Urà, gotes de sang caigueres al mar i de les ones fecundades en nasquè la deessa. El vent Zèfir la va portar fins a Xipre, on les Hores la van cuidar. Això la converteix en una divinidat molt antiga, però com sempre apareix jove, versions posteriors la van fer filla del déu Zeus i de Dione. 
Àfrodita tenis els seus propis festivals, les Afrodísies, que se celebraven por tota Grècia,però particularment a Atenes i Corint. En temple d'Âfrofita ubicat en el cim de l'Acrocorrint (abans de la destrucció romana de la ciutat en 146 aC.) les relacions xexuals  amb les seves sacerdotesses eren considerades un mètodo d'adoracióa a la deessa. Aquest temple no fou reconstruït quan la ciutat es refundà sota domini romà en 44 aC., però és pobable que els ritual de fertilitat persuressin en la ciutat, prop de l'àgora.
Àfrodita estava associada i era amb freqüència representada amb el mar, els dofins, els coloms, els cignes, les clïsses, les vieires, les perles, i els arbres de granada, poma, mirte, rosa i llima.

Safo, la seva fama va ser enorme, ja en el seu temps, i Plató la considera com una musa més. De l'illa de Lesbos; o bé Eresos, a la actual Grecia, on va néixer es deriva la paraula lesbianisme i del seu nom "safisme".
De la seva obra són pocs els fragments que ha pogut perviure; entre ells, l'Himne en honor a Afrodita.

Reflexions de "Quadern d'Aram"

Hem acabat el quadern d'Aram i he descobert junt amb tota la classe que tot ell conté una tendresa i un amor a la família i a la pàtria que ens obra els ulls i el cor . I per arrodonir-ho hem acabat el llibre amb la companyia de Pilar Anglada amb una senzillesa i admiració vers a la seva germana  Maria Àngels i encara ens ha fet arribar amb el seus coneixements,com defensar  i que no es perdin els nostres arrels conèixer millor a Maria Àngels Anglada amb la poesia que com diu Marik en el quadern "Vahé no es mort " tenim la seva obra literària plena de vida, amb Daniel Varujan i amb tots els poetes que lloen la nostra terra.
 

Terra porpra

Tinc aquí, damunt la meua taula,
un xic de terra d'Armènia.
L'amic que me l'ha regalada es pensava
que m'oferia el seu cor --sense imaginar-se
que alhora em donava el dels seus avis.
No en puc separar els ulls --com si hi haguessin arrelat.
Terra porpra. Em pregunto: d'on li ve aquesta vermellor?
Però, amarant-se alhora de vida i de sol,
xopant-se de totes les ferides,
havia d'enrogir per força.
Color de sang, em dic,
terra porpra, de segur, car és Armènia!
Potser encara hi alenen els vestigis
dels incendis mil·lenaris, la resplendors dels esclops
que van cobrir de pols roent
els exèrcits de l'Armènia...
Potser hi roman un xic de la llavor
que em va donar la vida, un reflex de l'aurora
a qui dec aquesta mirada fosca,
aquest cor on batega un foc sorgit
a les mateixes fonts de l'Èufrates,
aquest cor on cova l'amor alhora que la revolta ...

                      Daniel Varudjan

            Arrels d'un país

     Si Manresa és el cor de Catalunya
     Montserrat és el cor dels catalans,
     si Girona és l'anell de la sardana
     Barcelona caliu dels drets humans.
     Si Ripoll és bressol de Catalunya
     Sampedor és bressol del timbaler,
     i si Lleida és treball i pagesia
     Tarragona la immortal, món casteller.

     Mil·lenaria història, arrels d'un país
     fruit de la constància per a subsistir,
     sentiment de pàtria, arrels d'un país
     que lluita amb cultura i els seus cinc centits.

     Si Poblet és la pau de Catalunya
     Vall de Núria és la pau i l'oració.
     Si Guifré signar les quatre barres
     Verdaguer versos i poemes de llavors.
     Si Macià es l'avi de Catalunya
     en Companys és martir per honrat,
     i si Déu crear la nostra ètnia
     Pompeu Fabra l'horitzó del català.

     Mil·lenària història, arrels d'un país...
   




    
 
  
  

Frase

Hem de fer que cada lloc sigue...natura, poesia i joia de viure

Carnet d'Aram - PAPASSEIT

--JOAN SALVAT PAPASSEIT 1894- 1924  Cecs acostumem a anar per la nostra ciutat. Quants barcelonins  deuen haver aixecat la vista al carrer de l’Argenteria, baixant a la dreta, on entre els números 64 i 66 uns metres a sobre de l’antiga tassa a  la façana de Cafès el Magnifico, del 1919, es troba una placa dedicada a  Joan Salvat Papasseit. “de mare gitana, d’obrera estirp, i de lleial nació, de dignitat poeta? Aquí, en un pis vell i fred, va morir el joveníssim poeta, desprès d’haver passat per una infinitat de sanatoris amb la tuberculosi que finalment el va matar amb només 30 anys va viure, el poeta de la classe proletària deixant les seves empremtes per la ciutat,

I qui s’ha parat algun cop a veure que és aquell senyor que, a només 100 metres de Colom, també mira al mar des de la seva estàtua al Moll de la Fusta, I a la part de darrera , el poema “Nocturn per acordió” 

Va néixer al carrer d’Urgell, però però va ser aquí al port, al Born a la Barceloneta on va desenvolupar bona part de la seva vida.  
 Estrofa deñ poema "L'ofici que més m'agrada"
 
                     I es diu si neix un peix a cada cop que donen
                     -un peix cua daurada, blau l'escata pertot.
                     Penjats de la coberta, tot el vaixell enronden;
                     veléssiu les gavines.
                                          Com els duen claror


                                                     

- Carnet d' Aram. Soghomon Tehlirian i Grigor Narekatsi

 Qui va ser Soghomon Tehlirian? 622

- Ell va assassinar a l’ex Gran Visir Talat Pasha al Charlottenburg Districte de Berlín, Alemanya en plena llum del dia i en presencia de molts testimonis, 15 de març 1921 com un acte de venjança pel seu paper en l’organització del Genocidi Armeni. Aquest assassinat va ser una part del Partit Dashnak’s Operació Nèmesi.

Judici de Soghomon Tehlirian, va ser jutjat per assassinat, però finalment va ser absolt pel tribunal alemany. El judici de Tehlirian va ser un esdeveniment bastant  sensacionalista de l’època, amb Tehlirian sent defensat per tres advocats defensors, entre ells el Dr. Theodor Niameyer,  professor de Dret de la Universitat de Kiel.

El  judici no s’examina només Tehlirian d’accions, sinó també la convicció que Talat Pasha era l’autor del Genocidi Armeni. Els advocats de la defensa no van fer cap intent de negar el fet que Tehlirian havia matat a un home, i en canvi es va centrar en la influència del Genocidi Armeni en l’estat mental de Tehlirian. Li va prendre al jurat una mica més d’una hora per retre un veredicte de “no culpable” per raó de bogeria temporal.

Segons ha pogut esbrinar,FRA” va decidir en secret de fer complir la sentencia Soghomon Tehlirian ha estat, doncs, el braç executor d’una sentència, no un assassí.

--Han absolt Soghomon Tehlirian. El nostre venjador, l’estudiant heroic, ja és al carrer.

GRIGOR NAREKATSI

   Però, tement perdre-ho tot si vull ser exhaustiu, com els ulls massa febles per resistir la mirada del sol, diré poques coses i en pensaré moltes en silenci.  

 Grigor Narekatsi (o Krikor, Naregatsi Grigor, Գրիգոր Նարեկացի)

(des de 951-1003) és un sant canonitzat.  Ell era un armeni monjo, poeta, místic filòsof i teòleg, nascut en una família d'escriptors.  El seu pare, Khosrov, va ser un arquebisbe.  Va perdre la seva mare molt d'hora, pel que va ser educat pel seu primer, Anania de Narek, qui va ser el fundador del monestir i l'escola del poble.  Gairebé tota la seva vida va viure al monestir de Narek (a Vaspurakan, la Gran Armènia , ara Turquia ), on va ensenyar a l'escola monàstica.  Ell és l'autor d'interpretació mística al Càntic dels Càntics (977) i nombrosos escrits poètics.  la poesia de Narekatsi està profundament bíblica i es penetra amb imatges, temes i realitats de la història sagrada, distingit amb, de caràcter personal íntima.  El poema místic "Llibre de les Lamentacions" (publicat el 1673 a Marsella ) ha estat traduït a molts idiomes i ha tingut un paper important en el desenvolupament de la llengua literària d'Armènia.

 Per Narekatsi, l'objectiu dels pobles "absolut en la vida ha de ser arribar a Déu, i per arribar allà on la naturalesa humana s'uneixen amb la naturalesa divina, eliminant per tant les diferències entre Déu i els homes.  Com a resultat, les dificultats de la vida terrenal desapareixeria.  Segons ell, l'assimilació de la humanitat amb Déu , no és possible per la lògica, sinó per sentiments.

 Nombrosos miracles i les tradicions s'han atribuït al sant, i potser és per això que es coneix com "l'àngel vigilant en forma humana".

 En 1984-1985, Alfred Schnittke compost Concert per a cor mixt cantant versos del Llibre de les Lamentacions Gregorio traduïda al rus per Naum Grebnev, segons l'edició russa Kniga Skorbi, trad.  per Grebnev Naum, Prefaci de Mkrtchian Levon, Grokh Sovetakan, Erevan , 1977.

 El monestir de Narek va ser destruïda totalment al segle 20 després que el Genocidi Armeni .  Sant Gregori de Narek

 Nascut al voltant de l'any 950 a una família de clergues erudits, Sant Gregori va entrar Narek Monestir a la costa sud-est del llac Van en una edat jove.  Poc abans del primer mil.lenni del cristianisme, Narek Monestir va ser un pròsper centre d'aprenentatge.  Aquestes van ser les relativament tranquil, els temps de creació abans de les invasions turques i mongoles que va canviar la vida d'Armènia per sempre.  Armènia estava experimentant un renaixement en la literatura, la pintura, l'arquitectura i la teologia, de la qual Sant Gregori va ser una figura destacada.  El Llibre d'Oració és l'obra de la seva maduresa.  Ell ho va cridar al seu últim testament: "les seves cartes com si el meu cos, el seu missatge com la meva ànima."  Sant Gregori es va unir al món en 1003, però la seva veu segueix parlant a nosaltres.

 Escrit poc abans del primer mil•lenni del cristianisme, les oracions de Sant Gregori de Narek han estat reconegudes com joies de la literatura cristiana.  Sant Gregori va cridar al seu llibre una "enciclopèdia de pregària per a totes les nacions." Era la seva esperança que serveixi de guia a l'oració per les persones de totes les estacions a tot el món.

 Un líder de l'escola ben desenvolupat de la mística armeni en Narek Monestir, a petició dels seus germans es va dedicar a trobar una resposta a una pregunta imponderables: què es pot oferir a Déu, el nostre creador, que ja té de tot i ho sap tot millor del que podríem expressar?  A aquesta pregunta, plantejada pels profetes, salmista, apòstols i sants, que dóna una resposta humil - els sospirs del cor - expressa en el seu Llibre de l'Oració, també anomenat el Llibre de les Lamentacions.

En el 95 oracions plenes de gràcia Sant Gregori es basa en el potencial exquisit de la llengua clàssica armènia per traduir els sospirs pura del cor contrit i humiliat en una ofrena de paraules agradables a Déu.  El resultat és un edifici de la fe per a totes les edats, únic en la literatura cristiana per la seva rica imatgeria, la seva teologia subtil, la seva erudició bíblica, i la immediatesa sincera de la seva comunicació amb Déu Nombrosos miracles i tradicions s'han atribuit al Sant, i potser és per això que es coneix com "L'angel vigilant en forma humana".