Deesses Gregues

Àrtemis, en la mitologia grega, era la deessa  de la caça del regne animal . En  identificar-se amb Hécate ho és també de la Lluna. Filla del déu Zeus i de Latona i germana bessona d'Apol·lo. deessa de la castedat, resta verge i eternament  jove. Era cruel i se li atribuïen les morts subtade. Se la representa amb túnica llarga i caballera solta; o amb túnica curta, arc i sagetes i amb un cervol o uns gossos, A Efes, la representació era molt diferent: com a deessa de la fecunditat apareix amb diadema i moltes mamelles.

Diana a la mitologia romana. era la deessa verge de la caça protectora de la natura. La seva deessa equivalent a la literatura és Ârtemisa, tot i que pel que fa a culte era d'origen itàlic.

Afrodita en la mitologia grega era la deessa de l'amor, la bellesa i el matrimoni . En la mitologia romana l'anomenaren Venus. És probable que el seu origen no sigui grec sinó oriental, de Xipre o de les costes fenicies. Ericina fou un sobrenom d'Àfrodita venerada en un santuari del mont Erix, a Sicilia. Urània ("la celestial") fou el sobrenom d'Àfrodita com a representant de l'amor pur.
També es diu que quan Cronos va tallar els genitals a Urà, gotes de sang caigueres al mar i de les ones fecundades en nasquè la deessa. El vent Zèfir la va portar fins a Xipre, on les Hores la van cuidar. Això la converteix en una divinidat molt antiga, però com sempre apareix jove, versions posteriors la van fer filla del déu Zeus i de Dione. 
Àfrodita tenis els seus propis festivals, les Afrodísies, que se celebraven por tota Grècia,però particularment a Atenes i Corint. En temple d'Âfrofita ubicat en el cim de l'Acrocorrint (abans de la destrucció romana de la ciutat en 146 aC.) les relacions xexuals  amb les seves sacerdotesses eren considerades un mètodo d'adoracióa a la deessa. Aquest temple no fou reconstruït quan la ciutat es refundà sota domini romà en 44 aC., però és pobable que els ritual de fertilitat persuressin en la ciutat, prop de l'àgora.
Àfrodita estava associada i era amb freqüència representada amb el mar, els dofins, els coloms, els cignes, les clïsses, les vieires, les perles, i els arbres de granada, poma, mirte, rosa i llima.

Safo, la seva fama va ser enorme, ja en el seu temps, i Plató la considera com una musa més. De l'illa de Lesbos; o bé Eresos, a la actual Grecia, on va néixer es deriva la paraula lesbianisme i del seu nom "safisme".
De la seva obra són pocs els fragments que ha pogut perviure; entre ells, l'Himne en honor a Afrodita.