Sandàlies d'escuma - Pedraforca

 Semblava un somni   

Fem  una sortida i l’Enric no vol dir-me cap on anem, jo estava segura que a algun indret que hi hagin muntanyes, ja que ell sap molt bé que és una de les coses que més m’agraden i que sempre les trobo d’allò més maques. Després d’una estona de veure molta natura, camps sembrats que ja treuen el nas i roselles que alegren

amb el seu color vermell i molts arbres de tota mena, com els fruiters que cadascú tenia ja la seva flor, a quina més maca. I de cop i volta en un giravolt, davant meu, un cim nevat, una meravella de muntanya, jo no sabia si era una realitat o els meus ulls goluts de voler veure-ho tot, s’ho imaginaven i el meu pensament fugia damunt del cim fent mil i una cabriola. Una realitat: era el nostre “ Pedraforca”