Carnet d'Aram - PAPASSEIT

--JOAN SALVAT PAPASSEIT 1894- 1924  Cecs acostumem a anar per la nostra ciutat. Quants barcelonins  deuen haver aixecat la vista al carrer de l’Argenteria, baixant a la dreta, on entre els números 64 i 66 uns metres a sobre de l’antiga tassa a  la façana de Cafès el Magnifico, del 1919, es troba una placa dedicada a  Joan Salvat Papasseit. “de mare gitana, d’obrera estirp, i de lleial nació, de dignitat poeta? Aquí, en un pis vell i fred, va morir el joveníssim poeta, desprès d’haver passat per una infinitat de sanatoris amb la tuberculosi que finalment el va matar amb només 30 anys va viure, el poeta de la classe proletària deixant les seves empremtes per la ciutat,

I qui s’ha parat algun cop a veure que és aquell senyor que, a només 100 metres de Colom, també mira al mar des de la seva estàtua al Moll de la Fusta, I a la part de darrera , el poema “Nocturn per acordió” 

Va néixer al carrer d’Urgell, però però va ser aquí al port, al Born a la Barceloneta on va desenvolupar bona part de la seva vida.  
 Estrofa deñ poema "L'ofici que més m'agrada"
 
                     I es diu si neix un peix a cada cop que donen
                     -un peix cua daurada, blau l'escata pertot.
                     Penjats de la coberta, tot el vaixell enronden;
                     veléssiu les gavines.
                                          Com els duen claror