Ho havia promès a Càrmides: m'havia d'acontentar, ara si, amb el missatge que el sacerdot en fes arribar. Me'l va dir de paraula i me'l va donar, després, escrit, en una fina plaqueta que tenia forma de fulla de roure. Era un bell dístic i sempre més l'he conservat:
Per cantar has nascut,
dona, i per estimar,
no s'acoblarend per engendrar,
una venjadora, els teus pares.
El sol resplendia damunt les branques més altes del roure, mentre ocells invisibles no paraven de cantar.
Per cantar has nascut,
dona, i per estimar,
no s'acoblarend per engendrar,
una venjadora, els teus pares.
El sol resplendia damunt les branques més altes del roure, mentre ocells invisibles no paraven de cantar.
Roser, m'ha agradat molt. Tant de bo el teu desig arribi a tothom.
ResponElimina