La Plana de Vic - Mossèn Cinto Verdaguer

Oda en alexandrins, de ressons clarament romàntic, on apareixenn el sentiment geogràfic i l'enyorament. El poeta, lluny del seu paradís perdut, com diu ell mateix "l'hermosa vall" i " a bressol de ma infantesa"- confessa als seus amics de l'Esbart que s'enyora, i des del record, idealitza la Plana de Vic. Hi lamenta el distancia ment que el priva de gaudir del paisatge primaverenc de la poesia i de l'amistat i, abatut i resignat es refugia en el plor.
L'Esbart de Vic, el formaren un grup de lletraferits vigatans, amics de Verdaguer, amb qui, des de 1867, acostumaven a celebrar els estius unes trobades poètiques a la font del Desmai.

Niuada de calàndries, poetes de ma terra,
jo enyoro vostres càntics d'amor, dintre la mar;
avui que el maig aboca ses flors pel pla i la serra
cantau, cantau vosaltres, deixau-me a mi plorar!

Són els castells de la plana de Vic, en estat ruïnós, que havien de atreure un romàntic com Verdaguer. El de Savassona (Tavèrnoles) limita amb les Guillaries, Apareix documentat l'any 920) pertanyia als vascomtes d'Ossona - Cardona. fou renovat a finals del segle XIX.
El castell d'Oris, al nord de la Plana, és documentat l'any 914 pertanyent als comtes de Barcelona. El castell de Sant Martí de Centelles es troba situat al sud de la Plana i se'n te noticia des de l'any 898.
Sant Jordi de Puigseslloses és un petit serradet del nord-oest de Folgueroles coronat per un antic dolmen prehistòric. ("sepulcres de reis celtes o de llurs déus altar") i per una capella del mateix nom, on Verdaguer cantà la primera missa l'octubre de 1870.
El poeta compara el monestir de Ripoll, aleshores en estat ruïnós, amb l'ocell fènix, un ocell fabulós que, segons la mitologia renaixia de les seves cendres.
l'arbre que us abriga.- Simbòlicament pot tractar-se del desmai que hi havia a la font de la Torre Morgades. "que fou per nosaltres l'Esbart com un símbol romàntic i des d'aleshores, donà nom a la fontana ombrejada per un gran om i uns frescals avellaners.
El monestir romànic de Sant Pere de Casserres en un meandre del riu Ter, avui voltat per l'aigua del pantà de Sau.