Els poetes grans mai no s’han tancat a la sort i a la dissort del seu poble. Un del grans poetes de la nació armènia ha estat RAN NAZARIANTZ i un del seus versos.
És trista cosa morir a l’exili
quan el cor s’absenta per camis deserts.
És trista cosa morir al exili
quan la fugida i la febre us han rendit.
o bé:
Qui ens tornarà les boscúries se Sossiatz
en què els arbres, inflamats, eren, als cims,
talment com núvols fabulosos.
Tenien set, els ramats, i s’abrevaren
en deus i rius que destil·laven sang
Assedegats moriren a la vora de les fonts.
POETA DANIEL VARUJAN (1884 – 1915
Des de la infància Daniel Varujan va patir grans penúries i patiment. Quan era nen, el seu pare havia estat acusat falsament i empresonat a Istanbul, durant el 1896 les massacres turques d'armenis.
Després de l'escola Varujan a Istanbul, va estudiar a Venècia i després a la Universitat de Gant, a Bèlgica, la més antiga i més gran avui a Bèlgica.
Ell va ensenyar, per primera vegada al seu poble natal prop de Sebastià, a continuació, a Istanbul com a director d'una escola armènia.. El seu primer llibre de poemes, El Tremolor, va aparèixer en 1906). Va ser seguit pel cor d'una nació (1909), cançons Paguen (1912), i, després de la seva mort el 1915, les cançons de Pa (1921 La seva obra conté algunes de les imatges més sensuals de la literatura armènia. ... Va ser detingut el 24 d'abril de 1915 i va ser salvatgement torturat fins a la mort ... Maria Àngels Anglada al final del primer capítol declara obertament “per el pare d’Aram , el meu Vahé m’he inspirat en el gran poeta Daniel Varujan.
Amb ploma de canya cantí glòries
-en ofrena a tu, pàtria meva-
l'havia tallada del Bosc dels Platans...
-en ofrena a tu, pàtria antiga-
amb ploma de canya cantí déus pagans:
de la boca de canya en sorgia claror.
Amb ploma de canya cantí enyorances
-en ofrena a vosaltres, armenis desterrats-
era el brot d'una planta estrangera...
-en ofrena a vosaltres, dissortats desterrats-
amb ploma de canya cantí les núvies:
de la boca de canya en sorgia plor.
Amb ploma de canya cantí la sang
-en ofrena a vosaltres, victimes de l'espassa-
havia germinat com un jonc en la cendra...
-en ofrena a vosaltres, víctimes del foc-
amb ploma de canya cantí ferides;
de la boca de de canya en sorgia el meu cor
Amb ploma de canyacantí la casa òrfena
-en ofrena a tu, pare de blancs cabells-
la vaig podar de la nostra font eixuta...
-en ofrena a tu, mare dolorosa-
amb ploma de canya cantí la meva llar:
de la boca de canya en sorgia fum.
I la lluita, la lluita, la lluita cantí
-en ofrena a vosaltres, guerrers armanis-
la meva ploma atià el foc dels cors...
-en ofrena a vosaltres, guerrers valents-
amb ploma de canya cantí la venjança.
de la boca de canya en sorgia foc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada