El fet de que en el conte "No em dic Laura" de M.A.A. ens diu del Sr. Lluìs Campdelacreu que li havien tancat l'escola, m'ha fet recordar que, de petita, quan a casa dels meus avis arribava una carta que ens portava a mà i amb molt de secret una senyora, a mi em deien que anés a algun lloc, com a casa de la veïna o bé a buscar la llet, i en tornar a casa veia unes cares tristes i que volien amagar alguna cosa. Si preguntava em deien: no passa res, ves a jugar que són coses de grans. El per què? La carta era d'un germà del meu avi, que estava tancat al castell de Figueres per "Roig" i li havien tancat el col·legi que ell i la seva dona dirigien; en patiren les conseqüències tota la família grans i petits. Jo ho vaig saber de gran.
Coses que fèiem per Setmana Santa?
Anar a seguir monuments a les esglésies era una tradició familiar, ja que hi anàvem tots plegats i molt mudats i no sé encara per quina raó es tenia que visitar un número imparell.
Els Dissabte de Glòria tots el nens de l'escala pujàvem al terrat, amb tapadores de cassoles que fèiem servir com de platerets i també alguna matraca, i a veure qui feia més soroll era un motiu d'alegria, (MATRACA, instrument de fusta, de formes diverses emprat antigament per Setmana Santa. El so es produeix fen rodar el cos del instrument a l'entorn de l'eix...)
Les campanes tocaven a Glòria...
Campanes al vol
El repic de les campanes
muntanyes enllà
el repic de les campanes
ens parlen ben clar.
Un dringar ple d'alegria
sols fa que escampar,
un ning-nang tot harmoniaavui i demà.
No escolteu com repica
sense parar?
No os sembla molt bonica
la veu que fa.
Ens espera ben joiosa
que hi vulguem anar
tots plegats i ben mudats
ja hi podem anar.
Anàvem a la Font del Desmai, era la primavera i tots els camps eren verdíssims esquitxats de gallarets ...
LA PRIMAVERA
És la primavera,
amb el seus colors
i les seves flors
els ocells canten.
És la primavera
on el blat, l'ordi i la civada
són una esperança
tendra i ampla com la mar.
L'art de fer sonar la doble flauta;
MÀRSIES.- Geni mític de les fonts i dels rius de l'Àsia Menor. Segons el mite grec, fou un silè (o sàtir o pastor ) que competí amb Apol·lo en l'art de fer sonar la doble flauta. El déu resultà vencedor i, després d'haver lo penjat d'un arbre , l'escorxà; així es complir la maledicció que Atenea havia proferit contra qui recollís la doble flauta. L'art grec ha representat gairebé sempre Màrsies en forma de sàtir. (Miró, Praxi teles). També la pintura ( Zeuxis, fresca de Pompeia) n'ha recollit la llegenda, Al fòrum de Roma i en altres ciutats d'Itàlia existiren estàtues de Màrsies que simbolitza ven la llibertat.
MOSSÈN CINTO VER
DAGUER és fill de la Plana de Vic i això va fer feliç a MARIA ÀNGELS ANGLADA perquè gràcies als seus poemes cadascuna de les muntanyes que envolten la Plana, cadascuna de les ermites que esquitxen el paisatge, les flors, els arbres: a tot li va donar sentit poètic, així aquest punt de vista poètic lluny de allunar-la de la realitat, l'acostava a l’escriptora de “No em dic Laura”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada