Genocidi armeni

El genocidi armeni fou un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia afectades per l'imperi Otomà entre finals del segle XIX i 1915, especialment durant el règim dels Joves Turcs. És considerat el segon genocidi modern, després de l'extermini dels hereros de Namíbia per part d'Alemanya i el primer en utilitzar un sistema complex de deportació i extermini.
La finalitat que es buscava era l'eliminació física del poble armeni als territoris de Turquia. Es considerava que va haver-hi un milió i mig de morts i un milió més de deportats en el que es coneix com la diàspora armènia. En la actualitat, l'Estat turc no tan sols nega oficialment l'existència històrica del genocidi armeni, sinó que sosté que la població turca va ser la víctima real de les matances per part dels armenis.
El 24 d'abril de 1915, 254 intel·lectuals armenis van ser arrestats a Istambul i van ser deportats a les províncies d'Ayash i Chankirt, on la majoria van ser posterior ment assassinats. Aleshores els arments gairebé no tenien dirigents. Els otomans van destruir els seus defensors tant militars com socials.
El govern tomà que creia que els, armenis volien trair l'imperi a favor de Rúsia, el maig de 1915 va ordenar l'expulsió de tots els armenis d'Àsia Menor i Armènia. L'operació va estar acompanyada de saqueigs, tortures i matances. A mesura que s'evacuaven les viles, sovint el homes eren afusellats immediatament, i les dones i els infants es veien forçats a caminar distàncies il·limitades cap al sud, on sí sobrevivien a les violacions , eren internades en camps de concentració. en aquells camps, el més terrible dels quals, anomenat Deir ez-Zor, es trobava a Siria, els armenis passaven gana, eren colpejats i assassinats per guàrdies, despietats. Tanmateix, de vegades els armenis no eren enviats a als camps de concentració. A Trebisonda, per exemple, se'ls va fer embarcar i a alta mar van ser llançats per la borda al Mar Negre.
El genocidi armeni encara es continuava executant el 1921, quan els kematistes van ser acusats, d'abusar i matar de fam els presoners arments. Malgrat la seva heroica resistència, aproximadament 1.500 armenis van morir en un periodo de 28 anys. Aquesta xifra no inclou el mig milió o més que es van veure contrets a deixar les seves llars i marxar a l'estranger.