A la deessa Afrodita  
 
            Entres tu al jardí                                   Camins plens  de sajolida
            i tot resplendeix d'alegria                     i estels de serení
            les roses a mig florir                             i un test arran d'eixida
            esclatant per dir-te. Bon dia                 de clavells a mig florir

Sempre m’ha agradat... de veure com les ones s’acosten a la platja. Però aquell dia tenia el pensament molt llunyà per gaudir d’aquella pau i serenor i d’aquelles petites barquetes que es perdien a l’horitzó, on la mar s’ajuntava al cel d’un blau intens; uns nens petits jugaven a la sorra fent un castell, un d’ells el més eixerit d’un ros que junt amb el sol semblaven els seus cabells or, els altres nens l’escoltaven boca badada i ell feia sortir de la seva imaginació mil aventures i acudits, tan eren cavallers, princeses, fades o bruixes, també hi sortien dracs i monstres uns més bons i d’altres ferotges.

Sandàlies d'escuma.  De  Quios a Alexandria

-L’oncle encarrega a la seva muller que ofrenes un porcell (garrí) a Asclepi el déu de la medecina .

Asclepi

 Esmenten a Asclepi capaç de curar els malats, sinó també de ser capaç de reviure els morts. La forma que Asclepi adquirí aquest don són dues. És diu que rebé d’Atena la sang de la Gorgona i la sang de les venes del cantó esquerra de la mateixa Atena posseïa la capacitat de restaurar la vida dels morts. L’altra tradició explica que un cop estava a casa de Glauc a qui havia de curar. Mentre meditava com fer-ho aparegué una serp que s’enroscà sobre el seu bastó i el matà. Una altra serp aparegué tot seguit duent unes herbes a la boca amb les que el revisqué.  A partir de llavors Asclepi feu servir la mateixa herba per reviure els morts

Mentre que alguns consideren Asclepi com un personatge real a la tradició del qual s’havia connectat amb diverses històries meravelloses, altres han explicat les seves llegendes sobre ell com a meres personificacions de determinades idees. La serp, el perpetu símbol d’Asclepi, i la personificació dels poders curatius de la natura que són explicats com a conseqüència dels efectes del sol.