Barcelona

Fa un grapat de dies que estic en aquesta ciutat molt gran Barcelona, la millor que he vist i això que n’he visitat moltes per la meva feina de recerca. Puc assegurar que la conec gairebé pam a pam, ja que la he recorregut  de cap a cap, les Rambles, la Catedral i el claustre, les Esglésies de diferents èpoques, el barri Gòtic, amb els palaus, les Biblioteques i Museus, el Zoo i el Aquàrium, els edifici modernistes, l’eixample i com no les obres d’en Gaudi, molts parcs i jardins que n’hi ha molts i a quin més maco, la platja i el port que es pot anar amb un petit veler i recórrer un bon tros de la costa catalana. Tot això i moltes coses més que seria molt llarg d’anomenar.

                             A la deessa Afrodita  
 
            Entres tu al jardí                                   Camins plens  de sajolida
            i tot resplendeix d'alegria                     i estels de serení
            les roses a mig florir                             i un test arran d'eixida
            esclatant per dir-te. Bon dia                 de clavells a mig florir

Sempre m’ha agradat... de veure com les ones s’acosten a la platja. Però aquell dia tenia el pensament molt llunyà per gaudir d’aquella pau i serenor i d’aquelles petites barquetes que es perdien a l’horitzó, on la mar s’ajuntava al cel d’un blau intens; uns nens petits jugaven a la sorra fent un castell, un d’ells el més eixerit d’un ros que junt amb el sol semblaven els seus cabells or, els altres nens l’escoltaven boca badada i ell feia sortir de la seva imaginació mil aventures i acudits, tan eren cavallers, princeses, fades o bruixes, també hi sortien dracs i monstres uns més bons i d’altres ferotges.

Sandàlies d'escuma.  De  Quios a Alexandria

-L’oncle encarrega a la seva muller que ofrenes un porcell (garrí) a Asclepi el déu de la medecina .

Asclepi

 Esmenten a Asclepi capaç de curar els malats, sinó també de ser capaç de reviure els morts. La forma que Asclepi adquirí aquest don són dues. És diu que rebé d’Atena la sang de la Gorgona i la sang de les venes del cantó esquerra de la mateixa Atena posseïa la capacitat de restaurar la vida dels morts. L’altra tradició explica que un cop estava a casa de Glauc a qui havia de curar. Mentre meditava com fer-ho aparegué una serp que s’enroscà sobre el seu bastó i el matà. Una altra serp aparegué tot seguit duent unes herbes a la boca amb les que el revisqué.  A partir de llavors Asclepi feu servir la mateixa herba per reviure els morts

Mentre que alguns consideren Asclepi com un personatge real a la tradició del qual s’havia connectat amb diverses històries meravelloses, altres han explicat les seves llegendes sobre ell com a meres personificacions de determinades idees. La serp, el perpetu símbol d’Asclepi, i la personificació dels poders curatius de la natura que són explicats com a conseqüència dels efectes del sol.

Deesses Gregues

Àrtemis, en la mitologia grega, era la deessa  de la caça del regne animal . En  identificar-se amb Hécate ho és també de la Lluna. Filla del déu Zeus i de Latona i germana bessona d'Apol·lo. deessa de la castedat, resta verge i eternament  jove. Era cruel i se li atribuïen les morts subtade. Se la representa amb túnica llarga i caballera solta; o amb túnica curta, arc i sagetes i amb un cervol o uns gossos, A Efes, la representació era molt diferent: com a deessa de la fecunditat apareix amb diadema i moltes mamelles.

Diana a la mitologia romana. era la deessa verge de la caça protectora de la natura. La seva deessa equivalent a la literatura és Ârtemisa, tot i que pel que fa a culte era d'origen itàlic.

Afrodita en la mitologia grega era la deessa de l'amor, la bellesa i el matrimoni . En la mitologia romana l'anomenaren Venus. És probable que el seu origen no sigui grec sinó oriental, de Xipre o de les costes fenicies. Ericina fou un sobrenom d'Àfrodita venerada en un santuari del mont Erix, a Sicilia. Urània ("la celestial") fou el sobrenom d'Àfrodita com a representant de l'amor pur.
També es diu que quan Cronos va tallar els genitals a Urà, gotes de sang caigueres al mar i de les ones fecundades en nasquè la deessa. El vent Zèfir la va portar fins a Xipre, on les Hores la van cuidar. Això la converteix en una divinidat molt antiga, però com sempre apareix jove, versions posteriors la van fer filla del déu Zeus i de Dione. 
Àfrodita tenis els seus propis festivals, les Afrodísies, que se celebraven por tota Grècia,però particularment a Atenes i Corint. En temple d'Âfrofita ubicat en el cim de l'Acrocorrint (abans de la destrucció romana de la ciutat en 146 aC.) les relacions xexuals  amb les seves sacerdotesses eren considerades un mètodo d'adoracióa a la deessa. Aquest temple no fou reconstruït quan la ciutat es refundà sota domini romà en 44 aC., però és pobable que els ritual de fertilitat persuressin en la ciutat, prop de l'àgora.
Àfrodita estava associada i era amb freqüència representada amb el mar, els dofins, els coloms, els cignes, les clïsses, les vieires, les perles, i els arbres de granada, poma, mirte, rosa i llima.

Safo, la seva fama va ser enorme, ja en el seu temps, i Plató la considera com una musa més. De l'illa de Lesbos; o bé Eresos, a la actual Grecia, on va néixer es deriva la paraula lesbianisme i del seu nom "safisme".
De la seva obra són pocs els fragments que ha pogut perviure; entre ells, l'Himne en honor a Afrodita.

Reflexions de "Quadern d'Aram"

Hem acabat el quadern d'Aram i he descobert junt amb tota la classe que tot ell conté una tendresa i un amor a la família i a la pàtria que ens obra els ulls i el cor . I per arrodonir-ho hem acabat el llibre amb la companyia de Pilar Anglada amb una senzillesa i admiració vers a la seva germana  Maria Àngels i encara ens ha fet arribar amb el seus coneixements,com defensar  i que no es perdin els nostres arrels conèixer millor a Maria Àngels Anglada amb la poesia que com diu Marik en el quadern "Vahé no es mort " tenim la seva obra literària plena de vida, amb Daniel Varujan i amb tots els poetes que lloen la nostra terra.
 

Terra porpra

Tinc aquí, damunt la meua taula,
un xic de terra d'Armènia.
L'amic que me l'ha regalada es pensava
que m'oferia el seu cor --sense imaginar-se
que alhora em donava el dels seus avis.
No en puc separar els ulls --com si hi haguessin arrelat.
Terra porpra. Em pregunto: d'on li ve aquesta vermellor?
Però, amarant-se alhora de vida i de sol,
xopant-se de totes les ferides,
havia d'enrogir per força.
Color de sang, em dic,
terra porpra, de segur, car és Armènia!
Potser encara hi alenen els vestigis
dels incendis mil·lenaris, la resplendors dels esclops
que van cobrir de pols roent
els exèrcits de l'Armènia...
Potser hi roman un xic de la llavor
que em va donar la vida, un reflex de l'aurora
a qui dec aquesta mirada fosca,
aquest cor on batega un foc sorgit
a les mateixes fonts de l'Èufrates,
aquest cor on cova l'amor alhora que la revolta ...

                      Daniel Varudjan