dimecres, 26 de gener del 2011

            Arrels d'un país

     Si Manresa és el cor de Catalunya
     Montserrat és el cor dels catalans,
     si Girona és l'anell de la sardana
     Barcelona caliu dels drets humans.
     Si Ripoll és bressol de Catalunya
     Sampedor és bressol del timbaler,
     i si Lleida és treball i pagesia
     Tarragona la immortal, món casteller.

     Mil·lenaria història, arrels d'un país
     fruit de la constància per a subsistir,
     sentiment de pàtria, arrels d'un país
     que lluita amb cultura i els seus cinc centits.

     Si Poblet és la pau de Catalunya
     Vall de Núria és la pau i l'oració.
     Si Guifré signar les quatre barres
     Verdaguer versos i poemes de llavors.
     Si Macià es l'avi de Catalunya
     en Companys és martir per honrat,
     i si Déu crear la nostra ètnia
     Pompeu Fabra l'horitzó del català.

     Mil·lenària història, arrels d'un país...
   




    
 
  
  

dijous, 20 de gener del 2011

Frase

Hem de fer que cada lloc sigue...natura, poesia i joia de viure

dilluns, 17 de gener del 2011

Carnet d'Aram - PAPASSEIT

--JOAN SALVAT PAPASSEIT 1894- 1924  Cecs acostumem a anar per la nostra ciutat. Quants barcelonins  deuen haver aixecat la vista al carrer de l’Argenteria, baixant a la dreta, on entre els números 64 i 66 uns metres a sobre de l’antiga tassa a  la façana de Cafès el Magnifico, del 1919, es troba una placa dedicada a  Joan Salvat Papasseit. “de mare gitana, d’obrera estirp, i de lleial nació, de dignitat poeta? Aquí, en un pis vell i fred, va morir el joveníssim poeta, desprès d’haver passat per una infinitat de sanatoris amb la tuberculosi que finalment el va matar amb només 30 anys va viure, el poeta de la classe proletària deixant les seves empremtes per la ciutat,
I qui s’ha parat algun cop a veure que és aquell senyor que, a només 100 metres de Colom, també mira al mar des de la seva estàtua al Moll de la Fusta, I a la part de darrera , el poema “Nocturn per acordió” 
Va néixer al carrer d’Urgell, però però va ser aquí al port, al Born a la Barceloneta on va desenvolupar bona part de la seva vida.  
 Estrofa deñ poema "L'ofici que més m'agrada"
 
                     I es diu si neix un peix a cada cop que donen
                     -un peix cua daurada, blau l'escata pertot.
                     Penjats de la coberta, tot el vaixell enronden;
                     veléssiu les gavines.
                                          Com els duen claror


                                                     

dissabte, 15 de gener del 2011

- Carnet d' Aram. Soghomon Tehlirian i Grigor Narekatsi

 Qui va ser Soghomon Tehlirian? 622
- Ell va assassinar a l’ex Gran Visir Talat Pasha al Charlottenburg Districte de Berlín, Alemanya en plena llum del dia i en presencia de molts testimonis, 15 de març 1921 com un acte de venjança pel seu paper en l’organització del Genocidi Armeni. Aquest assassinat va ser una part del Partit Dashnak’s Operació Nèmesi.
Judici de Soghomon Tehlirian, va ser jutjat per assassinat, però finalment va ser absolt pel tribunal alemany. El judici de Tehlirian va ser un esdeveniment bastant  sensacionalista de l’època, amb Tehlirian sent defensat per tres advocats defensors, entre ells el Dr. Theodor Niameyer,  professor de Dret de la Universitat de Kiel.
El  judici no s’examina només Tehlirian d’accions, sinó també la convicció que Talat Pasha era l’autor del Genocidi Armeni. Els advocats de la defensa no van fer cap intent de negar el fet que Tehlirian havia matat a un home, i en canvi es va centrar en la influència del Genocidi Armeni en l’estat mental de Tehlirian. Li va prendre al jurat una mica més d’una hora per retre un veredicte de “no culpable” per raó de bogeria temporal.
Segons ha pogut esbrinar,FRA” va decidir en secret de fer complir la sentencia Soghomon Tehlirian ha estat, doncs, el braç executor d’una sentència, no un assassí.
--Han absolt Soghomon Tehlirian. El nostre venjador, l’estudiant heroic, ja és al carrer.

GRIGOR NAREKATSI
   Però, tement perdre-ho tot si vull ser exhaustiu, com els ulls massa febles per resistir la mirada del sol, diré poques coses i en pensaré moltes en silenci.  
 Grigor Narekatsi (o Krikor, Naregatsi Grigor, Գրիգոր Նարեկացի)
(des de 951-1003) és un sant canonitzat.  Ell era un armeni monjo, poeta, místic filòsof i teòleg, nascut en una família d'escriptors.  El seu pare, Khosrov, va ser un arquebisbe.  Va perdre la seva mare molt d'hora, pel que va ser educat pel seu primer, Anania de Narek, qui va ser el fundador del monestir i l'escola del poble.  Gairebé tota la seva vida va viure al monestir de Narek (a Vaspurakan, la Gran Armènia , ara Turquia ), on va ensenyar a l'escola monàstica.  Ell és l'autor d'interpretació mística al Càntic dels Càntics (977) i nombrosos escrits poètics.  la poesia de Narekatsi està profundament bíblica i es penetra amb imatges, temes i realitats de la història sagrada, distingit amb, de caràcter personal íntima.  El poema místic "Llibre de les Lamentacions" (publicat el 1673 a Marsella ) ha estat traduït a molts idiomes i ha tingut un paper important en el desenvolupament de la llengua literària d'Armènia.
 Per Narekatsi, l'objectiu dels pobles "absolut en la vida ha de ser arribar a Déu, i per arribar allà on la naturalesa humana s'uneixen amb la naturalesa divina, eliminant per tant les diferències entre Déu i els homes.  Com a resultat, les dificultats de la vida terrenal desapareixeria.  Segons ell, l'assimilació de la humanitat amb Déu , no és possible per la lògica, sinó per sentiments.
 Nombrosos miracles i les tradicions s'han atribuït al sant, i potser és per això que es coneix com "l'àngel vigilant en forma humana".
 En 1984-1985, Alfred Schnittke compost Concert per a cor mixt cantant versos del Llibre de les Lamentacions Gregorio traduïda al rus per Naum Grebnev, segons l'edició russa Kniga Skorbi, trad.  per Grebnev Naum, Prefaci de Mkrtchian Levon, Grokh Sovetakan, Erevan , 1977.
 El monestir de Narek va ser destruïda totalment al segle 20 després que el Genocidi Armeni .  Sant Gregori de Narek
 Nascut al voltant de l'any 950 a una família de clergues erudits, Sant Gregori va entrar Narek Monestir a la costa sud-est del llac Van en una edat jove.  Poc abans del primer mil.lenni del cristianisme, Narek Monestir va ser un pròsper centre d'aprenentatge.  Aquestes van ser les relativament tranquil, els temps de creació abans de les invasions turques i mongoles que va canviar la vida d'Armènia per sempre.  Armènia estava experimentant un renaixement en la literatura, la pintura, l'arquitectura i la teologia, de la qual Sant Gregori va ser una figura destacada.  El Llibre d'Oració és l'obra de la seva maduresa.  Ell ho va cridar al seu últim testament: "les seves cartes com si el meu cos, el seu missatge com la meva ànima."  Sant Gregori es va unir al món en 1003, però la seva veu segueix parlant a nosaltres.
 Escrit poc abans del primer mil•lenni del cristianisme, les oracions de Sant Gregori de Narek han estat reconegudes com joies de la literatura cristiana.  Sant Gregori va cridar al seu llibre una "enciclopèdia de pregària per a totes les nacions." Era la seva esperança que serveixi de guia a l'oració per les persones de totes les estacions a tot el món.
 Un líder de l'escola ben desenvolupat de la mística armeni en Narek Monestir, a petició dels seus germans es va dedicar a trobar una resposta a una pregunta imponderables: què es pot oferir a Déu, el nostre creador, que ja té de tot i ho sap tot millor del que podríem expressar?  A aquesta pregunta, plantejada pels profetes, salmista, apòstols i sants, que dóna una resposta humil - els sospirs del cor - expressa en el seu Llibre de l'Oració, també anomenat el Llibre de les Lamentacions.
 En el 95 oracions plenes de gràcia Sant Gregori es basa en el potencial exquisit de la llengua clàssica armènia per traduir els sospirs pura del cor contrit i humiliat en una ofrena de paraules agradables a Déu.  El resultat és un edifici de la fe per a totes les edats, únic en la literatura cristiana per la seva rica imatgeria, la seva teologia subtil, la seva erudició bíblica, i la immediatesa sincera de la seva comunicació amb Déu
Nombrosos miracles i tradicions s'han atribuit al Sant, i potser és per això que es coneix com "L'angel vigilant en forma humana".